“Malauradament el sistema educatiu no sol formar per parlar en públic”, assegura Sergi Manaut, especialista en innovació i disrupció, que fa anys que es dedica a mentoritzar persones per aprendre a parlar en públic. És cert que al currículum actual no s'hi inclou l’oratòria com a tal; hi apareix l’àmbit comunicatiu, i fa anys que s’està treballant en la competència comunicativa de forma àmplia, però aquí no passa com a la cultura anglosaxona, on l’oratòria sí que ha estat tradicionalment present a escoles i instituts. “Tot i així, fa un cert temps que hi ha inquietud per part dels centres, independentment de la seva titularitat, de tenir cura de la part comunicativa del treball per projectes”, afirma Jaume Fabró, director general de l’Escola Fedac Sant Andreu.

Fa anys que a les escoles Fedac treballen la competència comunicativa de forma àmplia, i des de fa dos cursos garanteixen l’oratòria en català, castellà i anglès des dels 3 anys i fins a 4t d’ESO. Alguns dels elements que han incorporat és la diferència entre explicar i comunicar, teatre, expressió oral, expressió corporal, formats comunicatius presencials o formats radiofònics, i altres formats on s’hagi d'ajustar la comunicació oral a l’audiència, i a més han introduït debats, argumentació i discursos.

Fabró assegura que el que marca la diferència és com de sistemàtiques i garantides estan certes pràctiques al llarg de l’escolarització dels infants perquè el centre garanteixi que la pràctica de l’oratòria tingui un impacte real i no estigui aïllada en un curs o en una part del professorat. Perquè l’oratòria tingués presència hauria de ser una formació global per dotar l’alumnat d’habilitats i competències generals i transversals que es desenvolupessin en totes les seves dimensions. Un dels esculls més importants que sovint dificulta poder garantir la continuïtat del projecte és la inestabilitat dels claustres i la impossibilitat de donar continuïtat al projecte.

Informes fets per simuladors

Manaut afirma que un dels problemes habituals quan es fan exposicions en públic és que resulta impossible millorar amb els comentaris i indicacions –ho has fet bé o malament, ens ha agradat o no–, que solen fer-se basant-se en valoracions personals. Per combatre aquesta tendència, i perquè consideren que l’oratòria és una de les habilitats que més costa desenvolupar als infants, al Gresol International-American School aquest curs han començat a utilitzar l’eina The Speak App (www.thespeakapp.com), pensada per a les escoles. És un simulador d’entrenament que funciona a través d’un motor d’intel·ligència artificial que analitza el to, les frases, els espais, els buits, les repeticions i altres possibles vicis. Una eina neutra que no depèn de cap biaix ni dels gustos de qui avalua. L’aplicació, que funciona per subscripció i es descarrega al mòbil, es col·loca sobre un suport com si fossin ulleres de realitat virtual, i és capaç de capturar cap on miren o si controlen el temps. A més compta amb una estructura externa amb peu i càmera que analitza la postura corporal, els moviments del cos, les mans… Amb una exposició de cinc minuts el programa elabora un informe que analitza gairebé 40 aspectes de la presentació i dona un feedback que permet que l’alumne millori. Primer l’ha provat el professorat per ser saber què poden millorar. Amb l’alumnat l’utilitzen a principi de curs per saber quin és el punt de partida, després al segon trimestre i abans d’acabar el curs per veure'n l'evolució. “Estem satisfets. Tenim intenció de seguir utilitzant-la, és útil per fer una anàlisi asèptica, i després es millora a partir del que es treballa a l’aula amb el professorat”, explica Xavier Soler, director del Senior School (ESO i batxillerat) del centre.